domingo, 28 de marzo de 2010

Más MOMPÓ que nunca.

Atento, sensible a lo que ocurre a su alrededor, vital e incansable. Así es Juan Andrés Mompó. Un maestro de la Alta Costura.

J.A.Mompó por Sergio Mendoza (Fashionalistas)

El encuentro estaba previsto en la calle Conde Altea número 8, sobre las 11.30. Llegaba tarde a mi cita, cortesía, una vez más a Rodalies RENFE, así que fui acumulando un manojo de nervios. Pero todo se relajó cuando crucé la puerta de la tienda taller, gracias a la atmosfera tan especial que allí se respira. Lo primero que te llama la atención es ser recibido por decenas de rollos de tejidos, acompañado por un ejercito de maniquíes vestidos con las últimas creaciones del maestro,convirtiendose en toda una experiencia visual, dificil de olvidar. En otra forma de ver y entender la moda.

De formación autodidacta, Juan Andrés Mompó, formó parte de diferentes equipos creativos multidisciplinares, formados por arquitectos, interioristas, diseñadores y artistas. Aunque su verdadera pasión “era el dibujo“. La creación vino más tarde, “Me sentía atraído por las tendencias y el colorido, así que al principio calcaba los modelos de las revistas. Y más tarde empecé a crear diseños, elegía el tejido y lo moldeaba”. La técnica, de Madame Vionnet, es la que sigue el maestro en su proceso creativo para crear ese minimalismo escultórico de volúmenes y superposiciones, en definitiva “esculpiendo el tejido”. Son las componentes de su equipo las que miman paso a paso cada una de sus creaciones, las encargadas de dar forma al boceto y molage inicial.

Foto Fashionalistas.

A principios de los 80 muchos vivieron la explosión artística y cultural, que intentaba olvidar o ocultar los oscuros y represores 70. “Innovación y diseño, locura, frescura y Carmen Alborch”. Unos hechos que marcaron el estilo Mompó. Su visión de hacer moda es lo que revolucionó a la alta sociedad valenciana de aquella época, la utilización de materiales poco convencionales en costura, como la rafia, arpillera, cuerda e incluso palillos. Su taller se transformo en un laboratorio de ideas, donde se mezclan tejidos y texturas. “Me divertía la idea de utilizar materiales baratos. Además son materiales que crean volúmenes interesantes por si solos”. MOMPÓ, con mayúsculas, es lo que siguen buscando sus clientas. Las de siempre y el “relevo generacional”, chicas que saben interpretar y adaptar para el día a día una prenda Mompó. “No seguir las tendencias, salirse de las normas establecidas, ser una misma”. Gracias Juan Andrés Mompó.

Amparo Campos por Carles Rodrigo ( Fashionalistas)

Atent, sensible al que ocorre al seu al voltant, vital i incansable. Així és Juan Andrés Mompó. Un mestre de l'Alta Costura.

La trobada estava previst en el carrer Conde Altea nombre 8, sobre les 11.30. Arribava tard a la meva cita, cortesia, una vegada més a Rodalies RENFE, així que vaig ser acumulant un manoll de nervis. Però tot es va relaxar quan vaig creuar la porta de la botiga taller, gràcies a la atmosfera tan especial que allí es respira. El primer que et crida l'atenció és ser rebut per desenes de rotllos de teixits, acompanyat per un exercit de maniquís vestits amb les últimes creacions del mestre,convertin-se en tota una experiència visual, dificil d'oblidar. En altra forma de veure i entendre la moda.

De formació autodidacta, Juan Andrés Mompó, va formar part de diferents equips creatius multidisciplinares, formats per arquitectes, interioristas, dissenyadors i artistes. Encara que la seva veritable passió "era el dibuix". La creació va venir més tard, "Em sentia atret per les tendències i el colorit, així que al principi calcava els models de les revistes. I més tard vaig començar a crear dissenys, triava el teixit i ho modelava". La tècnica, de Madame Vionnet, és la qual segueix el mestre en el seu procés creatiu per a crear aquest minimalismo escultòric de volums i superposicions, en definitiva "esculpint el teixit". Són les components del seu equip les quals acaronen pas a pas cadascuna de les seves creacions, les encarregades de donar forma a l'esbós i molage inicial.

A principis dels 80 molts van viure l'explosió artística i cultural, que intentava oblidar o ocultar els foscos i repressors 70. "Innovació i disseny, bogeria, frescor i Carmen Alborch". Uns fets que van marcar l'estil Mompó. La seva visió de fer moda és el que va revolucionar a l'alta societat valenciana d'aquella època, amb la utilització de materials poc convencionals en costura, com la rafia, arpillera, corda o i fins i tot palillos. El seu taller es transformar en un laboratori d'idees, on es barregen teixits i textures. "Em divertia la idea d'utilitzar materials barats. A més són materials que creen volums interessants per si sols".

MOMPÓ, amb majúscules, és el que segueixen buscant les seves clientes. Les de sempre i el "relleu generacional", noies que saben interpretar i adaptar per al dia a dia una peça Mompó. "No seguir les tendències, sortir-se de les normes establertes, ser una mateixa".

Gràcies Juan Andrés Mompó.